Tornem a sortir al carrer!

La ràbia i la fúria sempre apareix de forma natural després de conèixer una nova agressió masclista. Mentre redactàvem aquestes línies indignades i sense haver paït els fets, i amb la seguretat que mai serem capaces de fer-ho, la violació i agressió comesa per homes en nom del patriarcat més dur i cruel a Igualada, una nova agressió masclista és comesa, en aquest, cas a Lleida.

La situació és tan greu que aquesta darrera va tenir lloc mentre als carrers mostràvem la nostra indignació com a dones per l'horror patit per la menor supervivent d'Igualada. Aquestes agressions masclistes, amb totes les que les han precedit, fan que totes les reflexions i propostes que des de fa aproximadament un mes estem duent a terme al si dels diferents espais feministes on participem prenguin més virulència i sentit que mai.

Condemnem sense cap mirament les darreres agressions masclistes.

La xacra de la violència masclista és present a tots els mitjans.

L'augment de la presència del discurs feixista provoca, sense cap mena de dubte, que estiguem vivint aquests episodis intolerables com aquestes darreres agressions.

És difícil de tenir dades reals d'una qüestió com aquesta, ja que ha estat en els darrers anys que, com a societat i especialment com a dones i gràcies al moviment feminista, estem aprenent a identificar el que és la violència masclista. Totes les xarxes de dones que s'han creat i que treballem per a la visibilització d'aquesta qüestió sabem que la major part de les dones, una vegada han reflexionat sobre el fenomen de la violència masclista, som capaces d'identificar una agressió masclista que s'ha donat durant la nostra vida i de la qual podríem ser més o menys conscients.

Hi ha una responsabilitat política explícita en les mesures que cal prendre per prevenir aquesta allau de situacions de violència masclista que vivim.

La tasca per a denunciar i dissenyar estratègies de prevenció envers la violència masclista per al moviment feminista és constant i enorme. Alguna translació havia de tenir aquesta tasca a les institucions.

Durant el mes de desembre del 2020 el parlament de Catalunya aprovava la modificació de la Llei 5/2008 per la Llei 17/2020 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. En aquest text hi trobem alguns canvis respecte a la Llei anterior, per exemple, apunta i descriu la violència institucional.

Com a professionals de l'educació podem afirmar que la voluntat política per a detectar, invertir la situació i prevenir està essent mínima. Les institucions han generat documentació sense acompanyar-la dels recursos necessaris per dur a terme les accions que elles mateixes han dissenyat. Ens trobem amb un programa de coeducació que té una incidència mínima en els professionals i en la comunitat educativa en general perquè no s'hi aposta d'una manera ferma.

La manca de formació per als professionals de l'educació pel que fa a l'educació afectiva i sexual és una peça clau com a estratègia de prevenció de la violència masclista.

Els continguts audiovisuals i els estímuls externs que reben els infants, adolescents i joves pel que fa a models relacionals no es poden combatre si no és amb una aposta política clara que no inclou tan sols el món educatiu formal, sinó que ha de comptar amb tots els agents socials. Els plans d'igualtat gairebé no funcionen. Tots els mecanismes dissenyats per la Generalitat estan tenint una repercussió mínima en els nostres espais laborals. Ja no parlem de la resta d'espais que transiten els nostres infants, adolescents i joves.

Cal una aposta política clara amb recursos.

Que aquest 25 de novembre, que recuperem els carrers, torni a ser un acte d'autodefensa feminista i un crit de denúncia i esperança per a totes. Tornem a interpel·lar la societat i les institucions!

La secretaria de la dona d' USTEC·STES (IAC) us animem a rebutjar aquests actes participant en les mobilitzacions que es duguin a terme arreu del territori.

 

Número de visites avui: -