La salut mental de les dones en pandèmia

Des de fa més d’un any que estem immerses en una emergència sanitària causada per un virus provinent inicialment de la Xina, el SARS-CoV-2 que ràpidament s’ha estès per tot el món. l’OMS l’ha qualificat de pandèmia. No cal dir que la invasió i la depredació dels espais naturals per part de les grans indústries mineres, alimentícies, tecnològiques, etc, afecten radicalment els ecosistemes fins a produir danys irreversibles al planeta en la seva globalitat, des del progressiu i imparable canvi climàtic fins a la propagació de noves pandèmies que ens afecten i afectaran en el futur.

Segons Càritas, les persones que viuen de l’economia submergida i estan sense cobertures socials han vist disminuir els seus ingressos el 73,1%. És fàcil endevinar que la xifra majoritària són dones. «La dinàmica de desaparició o reducció dels ingressos ha fet incrementar encara més la situació de pobresa relativa i de pobresa severa. Així, la pobresa severa1 (menys de 457 € per a una persona i menys de 961 € per a dos adults i dos menors d'edat) s'ha incrementat 19,8 punts percentuals entre les llars ateses, que ja representen el 67,4% del total. És a dir, aproximadament 22.000 persones que viuen a les llars ateses per Càritas Diocesana de Barcelona es troben en situació de pobresa severa. Les famílies estan suportant greus conseqüències per aquesta notable reducció dels ingressos, que es manifesta en no portar una dieta adequada (el 41,3%) o la impossibilitat de comprar medicaments (23,8%).» (1)

(1) https://caritas.barcelona/wp-content/uploads/2020/06/Informe-BCN_cat_GV_180620.pdf

A més de la problemàtica econòmica, el confinament ha agreujat els problemes de convivència intrafamiliar produint-se un més alt percentatge de maltractament i/o de violència de gènere. Segons l’estudi Violències masclistes 2020, Dossier estadístic, efectuat per L’institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2020, «Durant el 2020 i fins el mes de novembre coincidint amb la pandèmia COVID-19 el 44,4% de les dones assassinades tenien fills/es menors a càrrec 5,6 punts menys que la mitjana dels darrers 9 anys. A tercer trimestre de 2020 i coincidint amb el confinament s’havien interposat 9.621 denuncies per violència masclista en l’àmbit de parella, amb una tendència a la baixa respecte l’any 2019 (que es va arribar a finals d’any amb 13.162 denúncies interposades). Durant el 2020 i segons les darreres dades disponibles fins el mes de setembre, el 92,8% de les trucades per motiu de violència masclista s’han produït en l’àmbit de la parella o exparella, el 4% en l’àmbit familiar, el 2,7% en l’àmbit sociocomunitari i el 0,4% en l’àmbit laboral. L’augment de les trucades de dones en situació de violència masclista en l’àmbit familiar respecte el 2019 ha passat del 2,7% al 4%. L’increment de les trucades a la línia 900 900 120 durant el 2020 es comença a produir en el mes de març durant el període de confinament, però l’increment més destacable es dona en el mes d’abril, passant de 890 trucades al març a 1.454 el mes d’abril. Les trucades segueixen augmentant durant el mes de maig, coincidint amb el desconfinament i la seva tendència durant els mesos següents és a la baixa... A tercer trimestre de 2020 el nombre d’usuàries del servei ATENPRO s’ha situat en 2.295 dones, superant ja la xifra total de l’any 2019 que es van activar a 2.222 usuàries.» (2)

(2) https://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/Observatori/03_dossiers_estadistics/Dossier_estadistic_VM_2020.pdf

« La pandèmia ha paral.litzat els serveis essencials de Salut Mental en el 93% dels països del món segons un estudi realitzat per l’OMS en 130 nacions, que va ser publicat el passat mes d’octubre. Les dades de Salut Mental Espanya mostren que, en el darrer any, el 6,4 de la població ha requerit l’assistència d’un professional de salut mental per alguna simptomatologia, sobretot per ansietat (43,7%) i depressió (35,5%).Més del doble dels casos han estat dones.»

(3) https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2021/04/07/606c30bdfdddffdd4c8b4617.html

«Un estudi revela que la salut mental de la ciutadania  en general va empitjorar durant elconfinament domiciliari mentre que un terç de les dones va patir ansietat i depressió, i només un de cada cinc homes en van patir.
L'empitjorament de la salut mental ha afectat majoritàriament les dones i els joves d’entre 18 i 35 anys. L'
estudi encapçalat per les investigadores Anna Berenguera i Constanza Jacques, de l'IDIAPJGol, amb la participació d'altres autors, ha recollit dades de més de 7.000 persones majors d'edat residents a l'Estat espanyol. Els resultats de l'enquesta mostren que la salut mental de la població va empitjorar durant el confinament domiciliari, i això s'ha relacionat principalment amb la preocupació de contraure la COVID-19, amb la percepció de viure en un habitatge inadequat i amb l'empitjorament de la situació socioeconòmica.

Durant el confinament, en la població d'estudi, el 31,2% de les dones i el 17,7% dels homes van reportar tenir ansietat. En el cas de la depressió, la proporció va ser del 28,5% en dones i del 16,7% en homes.

L'estudi mostra que l'empitjorament de les condicions laborals va generar més depressió en els homes i més ansietat en les dones. D'altra banda, de les persones que es dedicaven a activitats essencials, només les dones van presentar ansietat, mentre que per als homes continuar amb la feina fora de casa va ser un factor protector davant de la depressió.  Elles representen més de la meitat de les professions sanitàries (66%), el 84% del personal d'infermeria i el 87% del personal contractat en els establiments residencials per a gent gran i persones dependents. A més, les dones ocupen més llocs de treball de neteja. Per tant,el paper de cura formal i informal les exposa més al contagi de la COVID-19.» (4)

(4) https://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2021/061-salut-mental-confinament-dones.html

(4) https://www.idiapjgol.org/images/PolicyBrief_vfinal_22FEB2021.pdf

Pel que fa a Catalunya, L’Observatori de la Igualtat de Gènere, òrgan adscrit a l’Institut Català de les Dones, ha presentat un dossier: L’impacte de gènere de la COVID-19 en dades. "Es poden observar diferents dimensions de la vida de les dones en les quals la desigualtat s’ha fet més patent. En l’àmbit de la salut les dades mostren que les dones han patit i pateixen un risc major de malaltia, que es relaciona amb una segona dimensió: el treball. En aquest sentit, les dades mostren que algunes de les professions que han estat fonamentals per la contenció de la crisi de la COVID-19 són professions majoritàriament feminitzades i precaritzades, com ara infermeres, personal farmacèutic, professionals de la cura de la gent gran i persones malaltes, professionals de serveis socials, personal de neteja en establiments i personal de venda de productes bàsics com ara d’alimentació. A més, l’impacte de la COVID-19 ha tingut efectes directes en la dimensió de l’ús del temps, en el que la desigualtat en la distribució i el temps invertit en el treball domèstic no remunerat i les feines de cures s’ha vist agreujada degut al tancament de les escoles i el confinament i ha recaigut encara més en les dones. Aquest confinament també ha provocat que moltes dones que es troben en situació de violència masclista hagin hagut de conviure constantment amb l’agressor. També cal tenir en compte que les crisis tenen més impacte sobre els grups més vulnerabilitzats per la societat com són, entre d’altres, les persones migrades i les persones amb diversitat funcional. Les discriminacions que pateixen aquests col·lectius interseccionen amb les desigualtats pròpies dels gèneres agreujant encara més la seva situació.

A Catalunya, el nombre de casos que han donat positiu a la prova diagnostica de la COVID-19 així com el nombre de casos sospitosos, ha estat notablement més alt en les dones. El 54,45% dels casos positius i sospitosos de COVID-19 a Catalunya fins a l’1 de novembre són dones. Des d’una perspectiva de gènere aquest fet mostra com les dones han estat i continuen estant més exposades al contagi del virus. Aquesta situació probablement té relació directa amb la feminització i la precarietat de les feines relacionades amb les cures, el treball directe amb les persones o la cura de persones dependents i acaba tenint un impacte directe en la salut de les dones durant la pandèmia, entre d’altres possibles factors.

Pel que fa al nombre de decessos a Catalunya, la distribució percentual entre dones i homes ha estat del 51,16% i del 48,84%, respectivament fins al dia 1 de novembre de 2020.

Una son de qualitat és essencial per al bon funcionament del nostre organisme i té una implicació directa en el nostre benestar. Les dades recollides mostren que, la qualitat del son en les dones durant el confinament ha estat molt pitjor que abans en un 8,6% dels casos, ha estat pitjor que abans en el 32,7% dels casos i ha estat igual que abans en un 48,2%. Del total de persones que han marcat que l’angoixa ha estat un sentiment molt recurrent en el període de confinament, el 65,4% són dones. Si ens fixem en els percentatge dins de cada sexe, també el percentatge és més alt: un 12,8% de dones s’han sentit molt angoixades durant el confinament, front un 6,20% d’homes...  A més a més, les dones diuen també sentir-se més nervioses, melancòliques, intranquil·les i tristes que els homes." (2)

De tots aquests estudis exhaustius en podem extraure les següents conclusions:

La salut mental en la població femenina treballadora durant la pandèmia, sense diferenciar les dones que treballen en l'àmbit sanitari i han estat més exposades i explotades, les dones amb patologies mentals prèvies, les dones racialitzades, les dones que configuren una unitat monomarental, etc, és més fràgil i manifesta més simptomatologia a causa de les condicions laborals i de conciliació amb la vida personal i familiar, a causa de la precarietat per la pèrdua del lloc de treball,  per estar a l'Atur o en ERTOS amb poca expectativa de recuperar la feina, per no disposar dels mitjans bàsics i haver de recórrer a organitzacions benèfiques, per la impossibilitat de socialitzar/ajudar/ser ajudades  per familiars i amics... També el tancament de les escoles ha perjudicat aquestes dones i els seus fills, perquè les escoles són els llocs on els nens socialitzen i es formen però també on fan l'àpat principal del dia per a moltes d'aquestes famílies. I un llarg etcètera de malestars psicològics que s'agreugen amb les xifres sempre presents de les persones malaltes per la COVID-19 i de les persones mortes, xifres i rostres que ens han posat davant dels ulls la por al contagi, la por, fins que tota la població global no pugui ser vacunada. 

 

Número de visites avui: -